City of Fashion and Design

source: jakobmacfarlane

JAKOB + MACFARLANE architects is a multidisciplinary and multicultural architecture agency based in Paris, France. It’s work explores digital technology both as a conceptual tool and as a means of production, using new materials to create a more flexible and responsive environment.
Their main projects include the Restaurant Georges Pompidou Centre (2000), the reconstruction of the theater of Pont-Audemer in Normandy (2001), the library Florence Loewy Books by Artists in Paris (2001 ) New Communication Center for Renault in Métal 57 constructed by Vasconi in Boulogne-Billancourt (2004)
Ricard Foundation (2007) and Docks – City of Fashion and Design, 100 housing Herold in Paris (2008), the Orange Cube and RBC showroom in Lyon in 2010 and the FRAC Centre in Orléans (2013).
Projects underway are the headquarters for the international news channel Euronews in Lyon, the Conservatory of Dance and Music in Noisy-le-Sec, Ecole Supérieure des Arts de Pau and and urban plan for the city center of Knokke-Heist, Belgium. Jakob + MacFarlane has been invited to participate in selected international competitions such as the New Contemporary Art Museum in Liège, Belgium, the International Competition for the Taipei Performing Arts Center in Taipei, Taiwan and the Mumbai Memorial Competition site in Mumbai, India.
Their projects have been exhibited in museums around the world, including the Victoria & Albert Museum (London, 2003) at SFMOMA (San Francisco, 2004) at the Museum of Architecture (Moscow , 2000) to the Artist Space (New York, 2003), Carnegie Melon (USA, 2001) at the Mori Art Museum (Tokyo, 2004) at the Centre Pompidou, the Pavillon de l’Arsenal (Paris), the Bartlett School Gallery (London, 1997) as well as international architecture festival Orleans / Archilab (1999, 2001, 2003). They were also part of the French selection for the Biennale of Architecture in Venice in 2002, and the international selection in 2004 and 2008.
Publications: ‘FRAC Centre – Les Turbulences’ (HYX 2013) – ‘Phase – The Architecture of Jakob + MacFarlane’ (AADCU 2012) – ‘Jakob + MacFarlane – Les Docks’ (HYX 2011) – ‘Hors-Serie #02 – Jakob + Macfarlane ‘ (Archistorm 2011) – ‘Jakob + MacFarlane’ (NeoArchitecture 2006)
.
.
.
.
.
.
.
source: compo3tblogspot

Les Docks és la ciutat de la moda i el disseny de París, redissenyada pel despatx d’arquitectes Jakob + MacFarlane entre el 2005 i el 2008 i oberta al públic l’any 2012.

Remarquem “redissenyada” perquè el projecte es fa partint de la base d’un edifici existent, concretament uns magatzems del port del riu Sena construït per l’arquitecte Georges Morin-Goussiaux l’any 1907. L’estructura, de formigó armat, fou construïda com una de les primeres d’Europa i conservada com una de les claus del projecte.

L’equip de Jakob + Macfarlane, lluny de començar a dissenyar un edifici des de zero, despulla l’estructura de formigó armat de qualsevol pell o element de separació interior i, precisament, en dissenya una de nova que cobrirà l’estructura parcialment, en façana i en coberta. El programa del projecte inclou quatre pavellons, cada un de deu metres de profunditat, repartits pels tres pisos de l’edifici.

El concepte elemental del nou projecte és anomenat plug-over. La idea és crear una nova pell externa que, inspirada principalment en el flux de l’aigua del Sena, es converteix en passeig a la vora del riu. Aquesta pell protegeix l’estructura existent i permet la circulació del públic a través d’escales, ascensors i passarel·les. Aquest element de constant moviment que serpenteja la façana, en arribar a la coberta, genera un nou espai transitable amb un seguit de zones verdes que permet una gran diversitat de funcions socials i busca generar una constant activitat al servei de les persones que s’hi acosten.

El sistema estructural que suporta la pell és el resultat d’una deformació sistemàtica d’una reixa conceptual que surt de l’edifici dels molls ja existents. S’utilitza un sistema de generació “arborescent” de manera que l’estructura es reprodueix de manera arbrada, emulant la idea que l’edifici nou creix partint del vell com les branques que li creixen a l’arbre.

Aquesta estructura està construïda mitjançant un sistema de tubs metàl·lics, patentat pel mateix despatx d’arquitectes, i d’un vidre tractat que permet reduir un percentatge variable de la radiació solar que entra a l’interior (30%, 50% o 70 %). A la coberta es repeteix a la vegada que s’utilitza la fusta laminada pel paviment transitable.

El plug-over no treballa només en el sentit d’explotar al màxim l’envolupant de l’edifici, també estableix un recorregut públic continu per moure’s des del nivell més baix de l’edifici fins a la planta enjardinada de la coberta, permetent de nou tornar a nivell de carrer, resseguint el curs del Sena. D’aquesta manera, s’integra al teixit urbà, com si es tractés d’un carrer més.

Actualment, l’interior de l’edifici acull un seguit de botigues, galeries de moda, restaurants, i bars, a la coberta s’hi organitzen actes relacionats amb el món de la moda.