森村泰昌
Ясумаса Моримура

An Inner Dialogue With Frida Kahlo

source: humanistesvirtualsblogspot

Yasumasa Morimura nascut a Osaka, el 1951, és un artista Japonés que basa les seves creacions en una anàlisi de l’apropiacionisme i de la pròpia identitat. Va néixer pocs anys després del final de la Segona Guerra Mundial, esdeveniment que va suposar profunds canvis en les relacions entre el Japó i Occident. Aquests canvis van influir intensament en la seva educació i en la seva posterior obra. La guerra fou el repicar de campanes que va acabar amb la modernitat i amb el colonialisme. Segons J.M. Thompson “la raó de ser de la postmodernitat és fugir de la doble estretor de mires del modernisme per ser exhaustiu en la seva crítica per estendre-la a la religió, així com a la teologia, als sentiments catòlics, així com a la tradició catòlica”.
Podríem definir a Morimura com exemple del nou “artista postmodern”.Des de les primeres creacions s’observa la base dualista de la seva obra:
.Orient davant Occident
.El femení enfront del masculí
.El que és propi i allò que és estranger
.El tradicional i el contemporani

El concepte d’identitat sempre s’hi veu inclòs en la seva obra..A mitjans dels any vuitanta va incorporar la fotografia, mitjançant la càmera. Morimura analitza els complexos intercanvis culturals entre Orient i Occident i denuncia la imposició cultural i econòmica d’Occident sobre el Japó. En el japó de la segona meitat del segle XX, en ocasions els valors tradicionals són substituïts per gustos o interessos occidentals. És a dir, prima lo estranger, europeu i sobretot Nord-americà, per sobre de la seva cultura tradicional mil·lenària. S’agafen els models occidentals per compondre i configurar el seu propi imaginari artístic.

El postmodernisme qüestiona la concepció moderna de la història com a successió lineal i progressiva, indica una condició que tendeix a fer saltar cada vincle de continuïtat, s’ho qüestiona tot, ho podem veure clarament en la obra de Morimura, on s’insisteix en la diferència i la multiplicitat. És pot afirmar que el Postmodernisme renuncia a l’ideal emancipador modern. On la Modernització, racionalització i progrés, eren els valors a seguir, i una visió implícita que la societat es pot anar millorant gradualment, que s’havien d’assolir a través d’una planificació racional i una reforma social. La narració ha estat substituïda pel flux, la connexió per la desconnexió, la seqüència per l’aleatorietat. Per a Jean-François Lyotard “ la postmodernitat posava fi als grans metarelats que feien que la modernitat semblés sinònim de progrés.”
Un nou moviment de ruptura amb un model exhaurit de l’art modern que es centrava en refinaments formals i deixava de banda tant les determinacions històriques com les transformacions socials. La visió critíco-artística de la postmodernitat fou de vegades vista com una forma de tancar la modernitat en el motllo formalista que es volia trencar.
Per els crítics literaris “modernistes” les obres constitueixen exemples d’un “gènere” i són analitzades mitjançant el “codi dominant” que preval dins la “frontera” del gènere, mentre que, per a l’estil postmodern, una obra és un “text” amb la seva “retòrica” i “idiolectes” particulars, i en principi pot ser comparada amb qualsevol altre text de qualsevol naturalesa.
.
.
.
.
.
.
source: andyrodriguesartworldblogspot

Yasumasa Morimura (1951) é um artista japones perfomático e multimidia que sempre me impressiona. Ele nasceu em Osaka e graduou-se na Kyoto City University of Arts em 1978.
Desde 1985, Yasumasa Morimura tem mostrado seu trabalho em exposições coletivas e individuais que evidenciam a sua versatilidade artística. Ele transgride imagens executando-as de maneira perfomática, usando seu próprio corpo para interpretá-las.

A arte de Morimura vai além de uma só forma do fazer artístico. Ele cria várias expressões na fotografia, na pintura e em releituras infindáveis de possibilidades interpretativas.

Yasumasa Morimura executa um trabalho de auto produção para concretizar sua obra, onde seu corpo é seu próprio modelo, sendo ele mesmo o maquiador, o fotógrafo, o design gráfico e o figurinista.
E como ele próprio se define, seu trabalho na arte é de um ator e um artista.

Yasumasa Morimura geralmente interpreta imagens de artistas históricos. Seus personagens são Edouard Manet, Rembrandt, Picasso, Frida Kalo, Marilyn Monroe, Cindy Sherman e muitos outros. Ele reproduz uma série de auto-retratos híbridos e instigantes, onde há algo também de uma certa ironia na concepção.

Sua obra tem sido mostrada em museus e galerias como: Museum of Contemporary Art, Chicago, a Fundação Cartier de Arte Contemporânea em Jouy-en-Josas- França, Hara Art Museum em Tóquio- Japão, Museu Guggenheim, Museu de Arte de Yokohama em Yokohama- Japão , Museu de Arte Contemporânea de San Diego, Galeria de Arte de New South Wales em Sydney-Austrália e outros.
.
.
.
.
.
.
.
source: luhringaugustine

Yasumasa Morimura (b.1951, Osaka) appropriates universally well known images derived from art history, mass media and pop culture to create unconventional and bold self-portrait renderings in photography, performance and video. Through the extensive use of props, costumes, make-up and digital manipulation, Morimura masterfully transforms himself into recognizable subjects that punctuate the western cultural cannon. His series include works based on seminal paintings by artists such as Frida Kahlo, Van Gogh, Velazquez or Goya and on pictorial sources from history and the mass media. His unsettling deconstruction of iconic images and masterpieces challenges the assumptions already placed on such works/images while commenting on Japan’s complex and conflicting absorption of Western culture. His ability to satirize and simultaneously create an homage of his source material is what makes Morimura’s work particularly forceful and effective.

Morimura’s work has been collected by numerous prominent public and private collections, including the Whitney Museum of American Art, The San Francisco Museum of Modern Art, The Getty Museum, Los Angeles, The Museum of Fine Art, Boston, The Museum of Contemporary Art, Chicago, The Museum of Contemporary Art, Los Angeles and The Carnegie Museum, Pittsburgh. He currently has a major solo show at and the Metropolitan Museum of Photography in Tokyo that will travel to three other venues throughout Japan. Major museum exhibitions in the United States are forthcoming in 2012/2013.
.
.
.
.
.
.
.
source: osaka-brandjp

Born and raised in Tsuruhashi, Osaka, Yasumasa Morimura is a true Naniwa native and is one of the artists that represent today’s creative world in Japan. Although his unique art style does not fit any conventional 　 genres, such as paintings or carvings, the global acceptance of his distinctive artwork simply explains how intriguing and profound the world of art is.

Morimura’s name first came to be known in 1985 when he produced a piece of work that featured himself in a famous self-portrait painting of Van Gogh. Based on his extensive research, Morimura reproduced clothing, background, expression, and other elements found in the original, disguised himself as the painter, and took a photograph of his creation to present it as a new artistic version of his original. Some of you may think such an art style is nothing but copying, and it is an undeniable fact that his work is an imitation of the masterpieces. However, Morimura always finds some gaps that exist between the original and his seemingly perfect imitation. While he continues his study of masterpieces as an artist, he also occasionally comes across a new discovery, which experts have not even noticed before. By filling those gaps with his own thoughts, modern values, and newly-discovered perspectives, Morimura successfully yields a unique and independent artistic expression that holds a new brilliance. Morimura has pursued his creations based on a number of historic masterworks, has participated in many notable exhibitions both in and outside Japan, and has gained recognition as one of Japan’s most successful artists. His creative activities extend over a wide range of areas, which include a self-portrait series of film actresses, a collaboration work of art and fashion with designer Issey Miyake, acting for movies and theaters, and writing books, just to name a few.

His latest work, “Seasons of Passion / A Requiem: Mishima,” is a new attempt by Morimura to lead himself into a new area of creation. This visual installation has been presented at his solo exhibition in Venice (as a related project of La Biennale di Venezia) and at another exhibition at Yokohama Museum of Art. In the video, he disguises himself as Yukio Mishima, Lenin, and Hitler (as a dual image with Charlie Chaplin from “The Great Dictator”) and delivers his own message in the recreated historic scenes originally made by these figures. For example, in the reproduction of Mishima’s famous speech made prior to his suicide at JGSDF (Japan Ground Self Defense Force) Camp Ichigaya, Morimura makes some sharp assertions regarding today’s situation of art and artists of the younger generation. While summarizing his view on the 20th century, Morimura also makes a large-scale endeavor to establish certain guidelines regarding the confused future direction of the 21st century. Although this propaganda-style type of work, which contains much stronger messages than usual, may fire up some disputes, it should be highly appraised that Morimura is courageously making a step further forward while risking his established career as an artist. Our expectations continue to increase as we anxiously wait for the next presentation of his future visions.

Lastly, on just a personal note, while we all know that Morimura adores his hometown Osaka, it is a shame that he has not held an exhibition locally for quite a long time. I sincerely ask art museums in Osaka and those who are concerned to consider bringing him back again soon to our community.
.
.
.
.
.
.
source: meestanestresandoblogspot

A inner dialogue with Frida Kahlo (hand shaped earring), 2001

Le tengo especial aprecio a los fotógrafos, o artistas en general, que hacen autorretratos, aunque si son autorretratos tontos no los aprecio tanto.
Me gusta pronunciar varias veces los nombres japoneses que voy conociendo y aprendiendo, como el del ex embajador en Perú Morihisa Aoki o el del arquitecto Tadao Ando.

Esta letra Y, sin saberlo, la tenía asignada desde hace tiempo, desde algún día del año 2000 en el que viviendo en Madrid fui a la sala de la Fundación Telefónica a ver la exposición “Historia del arte”, de Yasumasa Morimura. Mezcla de fotografía y pintura.
Me divertí muchísimo viendo esos grandes cuadros famosos del arte occidental donde todos los personajes, incluyendo girasoles y frutas, tenían una misma cara japonesa. Hasta los de las realeza.

Si se pone el nombre de este fotógrafo, nacido en Osaka en 1951, en google encontrarán 37.300 entradas, y como primera opción estará el enlace para ir a los resultados de imágenes de Yasumasa Morimura. Métanse y revisen todas las páginas que puedan que en cada una encontrarán siempre algo diferente de él.
Yo les dejo el link de la Fundación Telefónica donde hacen una pequeña presentación del artista y su muestra:

“Historia del Arte, la muestra que presenta la Fundación Telefónica en el marco de PhotoEspaña 2000, es un homenaje y una mirada irónica y crítica de Yasumasa Morimura sobre la pintura occidental y un personal “ajuste de cuentas” de un artista oriental sobre la cultura europea y americana.”
.
.
.
.
.
.
source: eyetoeyecokr

모리무라 야스마사 森村 泰昌

1951 오사카에서 출생
1978 교토 시립 예술대학 졸업
1985 최초로 국제적 개인전 개최
1992 시카고 현대 미술관 전시
1993 프랑스 Jouy-en-Josas 현대미술을 위한 까르띠에 재단 전시
1994 일본 하라 미술관 구겐하임 박물관 전시
1996 일본 요코하마 미술관 전시
2006 산디에고 현대미술관 전시

모리무라의 작업 – . 남/녀의 경계

모리무라의 작업 : 서구 미술사의 명화 속에 들어가 그림 속의 ‘여성’을 ‘연기’
여배우들의 스틸 사진 장면과 똑같은 이미지를 차용

위에서 언급했듯이 모리무라의 작품들을 보면
모리무라가 직접 여장을 하고 컨셉을 잡고 촬영을 합니다.

그의 사진들을 보면 명화에 나오는 누드나,
초상화 패러디를 많이 합니다^^

모리무라의 작품을 평론할 때 “풍자적, 해학적” 이라는 수식어가 많이 붙는데, 어떤 사람들은 사진 속 모리무라가 한결 같이 무표정이라
.
.
.
.
.
.
source: soicomvn

Rất nhiều phòng tranh tìm kiếm sự khởi đầu của mình ở Hong Kong, điển hình như Shugo Arts của Tokyo. Tại đây trưng bày những bức chân dung tự chụp nhìn là biết ngay của Yasumasa Morimura. Ông ăn vận cho mình giống như vô số những người nổi tiếng khác, từ Salvador Dali (giống nhau một cách kì lạ) cho tới Marilyn Monroe (cũng không kì lạ lắm).
.
.
.
.
.
.
.
source: sw020

森村泰昌（Yasumasa Morimura）(1951—)男，日本摄影艺术家。
　　
　　森村泰昌因出版摄影集《自画像凡·高》而引起艺坛关注，摄影集主要包括大副彩色自拍相。从那以后，他参加了几次国际性的艺术展览。1990年开始，他推出《艺术史女孩》系列，在作品中，他将自己的影像隐匿于那些名画之中。然后在1994年，森村泰昌又发表《女演员》系列，在这一系列照片中，森村本人装扮成为著名的女演员。他随后举办了名为“侵犯美丽——我成为女演员”的摄影展。照片的主题舞台由森村本人亲自搭建，如此独特的拍摄方式使森村泰昌在70年代后期兴起的“装置摄影”潮流中取得一席之地。
　　
　　对图像经典的顽强反射，是建立在文化的圣物拜教基础上的。以身体的复印，达到救赎身体的复印，这是森村泰昌的企图，但并没有使之沾染到神圣气味，由“男人”演绎“女人”的化妆术即使再高超，也容易被识破，成为滑稽的模仿。然而，“被识破”正是森村泰昌想要表达的机巧，说明了“自我”可以隐藏或颠覆，但不能完全被“抽空”。
　　
　　现代摄影艺术已经超越传统的摄影规则的束缚，摄影家们也因此积极利用摄影这种媒介，创作出许多极富创意的艺术品。“虚构创作”似乎也成为拍摄时一种内在的理念。
.
.
.
.
.
.
.
source: foto-videoru

Ясумаса Моримура не просто фотограф, он постановщик и главное и единственное действующее лицо своих работ. Каждая из них — это тщательно срежиссированный спектакль, где фотография является средством фиксации его кульминационных моментов.
Ясумаса Моримура не просто фотограф, он постановщик и главное и единственное действующее лицо своих работ. Каждая из них — это тщательно срежиссированный спектакль, где фотография является средством фиксации его кульминационных моментов.

В творчестве Моримуры – симбиоз мировых культур, история искусства, пропущенная через призму собственного воображения, фантазии, поисков и переживаний.

Ясумаса Моримура родился в г. Осака (Япония) в 1951 г. Будущий художник заканчивает Университет Искусств в Киото (Япония) и Колумбийский Университет (США). Впоследствии ему очень точно удается выразить свое понимание извечного конфликта культур Запада и Востока, передать противоречия, возникающие на стыке традиции и современности.

В работах Моримуры, на первый взгляд непринужденных и ироничных, есть множество смыслов и подтекстов. Это – художник-мистификатор. Мировую известность ему приносит серия автопортретов-перевоплощений в канонические фигуры современной массовой культуры (таких как Мерилин Монро, Вивьен Ли, Лайза Минелли), а также коллекция работ, иллюстрирующих западную историю искусств (от полотен Леонардо да Винчи, Рембрандта, Гойи, Ван Гога до Фриды Кало).

Используя знакомые, но уже успевшие потускнеть за давностью лет образы мировой истории живописи, Моримуре удается «вдохнуть» в них новую жизнь, сделать интересными, актуальными для современников.

Без работ Моримуры не проходит ни одна международная биеннале современного искусства. Они — в постоянных экспозициях важнейших музеев по всему миру (Museum of Modern Art, New York; Guggenheim Museum, New York; Museum Ludwig, K_ln; SFMOMA, San Francisco; Museum of Contemporary Art, Tokyo; National Museum of Modern Art, Kyoto; Tokyo Metropolitan Art Museum), в самых авторитетных частных коллекциях (The Saatchi Gallery, London).

Полномасштабная экспозиция одной из самых ярких звезд японского современного искусства в Галерее Гари Татинцяна основана на сочетании фотографических работ Ясумасы Моримуры, интерпретирующих полотна легендарного испанского живописца Франциско Гойи, известной мексиканской художницы Фриды Кало, и оригинального видеофильма, созданного Моримурой. Этот проект, безусловно, можно считать одним из самых ярких событий художественной жизни Москвы.